som portella: El refugi subterrani (sirdàb) dels "Castellots"

Gracies a les informacions que m’han enviat amablement gent de La Portella en resposta a la petició que vaig fer al facebook i a l’amabilitat d’alguns veïns que, sobre el mateix terreny, m’han estat mostrant diverses coses i facilitant informacions, però molt singularment gracies als amics de Selibox Tienda, Llibertat Bueno i Sergio Hernandez que s’hi van endinsar, tot arrossegant-se pel terra (no hi ha altra manera), realitzant un gran treball de mesuraments i de documentació fotogràfica, gracies a tot això, doncs, puc documentar una mica (que em perdonin els professionals de la matèria) el refugi subterrani dels “Castellots” de La Portella.

1. L’entrada. L’entrada al refugi (que és la que es veu a la foto que vaig publicar a l’entrada anterior i que, en veure-la a la pag. 58 del volum 2 de la Historia de Lleida, em va encendre l’interès per aquest refugi) està orientada al sud. Te una alçada de 1,50 metres la part exterior i de 1,30 metres la part interior (vegeu la figura 1 que he preparat). Aquesta diferència d’alçades era la que permetia recolzar-hi una llosa que devia cloure l’entrada quan calia. Naturalment aquestes alçades son les actuals, ja que no es pot saber (si no es fan excavacions) quin era el nivell de terra en el seu moment, tot i que, a la vista del passadís en la seva part interior no sembla que pogués ser gaire més fondo. Amb la reserva de com fos el nivell del terra en el seu moment, actualment el sostre va baixant (vegeu la figura 4 de les que he preparat) fins als 84 cm, en un primer moment.

Naturalment avui l’entrada no es visible com a la foto de la pag. 58 del volum 2 de la Historia de Lleida, sinó que el pas del temps l’ha anat amagant i si no s’hi va expressament es fàcil passar per davant sense veure-la. (Vegeu la foto nº 1)

L’amplada de l’entrada és de 66 cm i el passadís d’entrada va oscil·lant fins als 70 cm, com a màxim. (vegeu figura 4 i fotos nº 2 i nº 3)

2. La distribució interna del refugi. Segons l’historiador Flocel Sabaté (en la obra citada) que cita les descripcions d’altres establiments similars als Castellots, els refugis subterranis d’aquest tipus tenien una estructura laberíntica per a confondre el possible invasor.

Així no és d’estranyar la forma de la planta del refugi que podeu veure a la figura 2. I encara, ho seria més, de laberíntica, si es confirmen les sospites de que hi havia més espais, ara inaccessibles o anorreats (vegeu figura 3). En efecte en els dos punts assenyalats a la figura 3 amb un asterisc * hi ha sengles obertures mínimes per les que s’hi va poder fer entrar una cintra mètrica que es va endinsar sense trobar obstacle més d’un metre. Podrien ser altres passadissos que portessin a altres espais? Igualment també a la figura 3 hi ha una zona assenyalada amb dos asterisc ** que està closa per unes grans pedres perfectament tallades i de grans dimensions (vegeu foto nº 14.) i col·locades de manera que fa pensar que pertanyen a una època posterior (molt posterior). Això concordaria amb les informacions d’un veí que recorda que quan es va aplanar la finca que hi ha a l’est del tossal es van anorrear una o varies estances del refugi.

Una vegada baixat el passadís d’entrada s’arriba a una mena d’eixamplament obert lleugerament a la dreta (entrant) i molt més obert i profund a l’esquerra on hi ha “clavada” a terra una gran llosa perfectament tallada que servia (no hi ha altra explicació) per cloure l’accés al refugi (vegeu figura 3 i fotos nº 5 i 6). A partir d’aquí un passadís de 1,20 mt de llarg i només de 58 d’ampla ens dona accés al refugi pròpiament dit (fotos 7 i 8).

Una vegada a dins del refugi, a l’esquerra de l’entrada, s’obre l’espai “principal” (?) que te una llargada de 7,40 mt per una amplada de 2,70 a la part més a l’esquerra i de 1,60 a la més estreta tot entrant amb una alçada uniforme de 95 cm (fotos 9, 10 i 10 bis). A la dreta de l’entrada s’obre un minúscul passadís de 2,10 mt de llarg, 50 cm d’ample i només 40 cm d’alçada (vegeu foto nº 12), molt difícilment practicable. Aquest passadís dona pas a una altra estança de forma quadrada de 2,5 mt. de vora i una alçada de 80 cm (vegeu figura 4).

3. La fortificació dels Castellots. Pel que fa a la fortificació anomenada “Castellots” lamentablement no en queda pràcticament més que algunes restes difícils de reconèixer si no fos pel fet que estem allí; és a dir, si no sabéssim que allí hi havia una fortificació medieval, les restes que queden ens passarien desapercebudes.

4. Especulacions, conjetures i comentaris. Fins aquí he exposat el que queda reflectit al treball de camp i al reportatge fotogràfic.

Hi ha, però, un seguit d’aspectes que ens plantegen seriosos dubtes i interrogants.

En primer lloc sorprèn que les dimensions dels espais del refugi i singularment els passadissos per anar d’un espai a un altre son certament molt baixos (vegeu els dimensionaments a la figura 4). Certament en el seu moment podrien ser una mica més elevats ja que amb tota seguretat amb el pas del temps s’hi ha anat acumulant terra i algunes pedres, tot i que els sostres no semblen descomponibles sinó que son de roca bastant ferma tal com veiem perfectament a la foto nº 10 bis.

En segon lloc, l’espai que hem assenyalat com a zona A (vegeu figura 3) ens planteja un seriós interrogant ja que per la seva alçada: 40 cm. no podem pensar que fos un lloc d’estada i la seva llargada permet descartar (?) que fos un passadís cap a un altre espai d’estada. És, potser el passadís per on fugir? Potser si, però seria, en tot cas, una fugida molt lenta. Si no, quina funció podria tenir?

En tercer lloc, com ja he indicat, als llocs assenyalats amb un asterisc * (vegeu figura 3) hi ha unes petites obertures, del tot impracticables (actualment) però que fan tota la impressió de ser passadissos ja que s’hi pot fer entrar una cinta mètrica o un bastó més d’un metre sense trobar cap mena d’obstacle. Porten a un altre o uns altres espais d’estada? És o són vies de fugida?

En quart lloc, com també he indicat, al lloc assenyalat amb dos asteriscs ** (vegeu figura 3 i foto nº 14) hi ha unes pedres que permeten assegurar que són posteriors a l’època tant per la mida, com pel tallat com per la col·locació. Probablement per aquí s’accedia a un altre espai d’estada que, com em va indicar un veí, fou anorreat amb una retroexcavadora quan es va aplanar el terreny de la finca que es troba a l’est del tossalet.

En cinquè lloc, ens queda per solventar el tema de la renovació de l’aire dins el refugi una vegada tancat i ple (?) de gent. Necessàriament hi havia d’haver alguna via de ventilació que no em trobat ni dins ni fora.

Finalment, en sisè lloc, vull fer un comentari sobre el destí de la fortificació anomenada Castellots. Tal com he dit més a dalt no en queda pràcticament cap resta significativa més que algun tros gens significatiu del mur (vegeu foto 15) i del emmurallament exterior (vegeu foto 16). El que sí queda, però escampats per tot arreu, son carreus (pedres treballades de la fortificació) que o bé es troben llençats en qualsevol racó de qualsevol manera, o fent talussos o, com m’han confirmat els veïns, enterrats sota els sembrats o les plantacions d’arbres fruiters (vegeu en la foto 17 una llarga filera de carreus de la fortificació utilitzats antigament com a mur d’una finca). Tampoc no és descartable sinó molt probable que al llarg dels anys la gent de La Portella s’hagi anat enduent carreus de la fortificació per a les seves cases, cabanes, etc...

5. Figures i fotografies. Les figures que acompanyen a aquest text son de elaboració pròpia i pel que fa a les fotografies, a la figura 5 s’assenyalen sobre el plànol de la planta el lloc des d’on s’han tret , excepte les fotos 15, 16 i 17 que estan obtingudes pels voltants del tossal de manera que no s’indica el lloc.