La Portella a mitjans del segle passat (3)

Els que per la simple i sortosa raó d'acumular ja uns quants anys hem tingut el privilegi de veure evolucionar els costums, la gent i la seva manera de viure... ens produeix un rar plaer la contemplació d'imatges de fa 50/60/70 anys com les que publico a continuació

Algun dia haurem de dedicar temps i espai a parlar de l'aigua i del seu poder de transformació de la vida rural i, en concret al nostre poble de la sèquia de ratera, la popular "secleta", que veiem discórrer pel bell mig del poble i a cel obert en aquesta imatge dels anys 40 del segle passat, probablement pel mateix lloc on encara discorre avui entubada i coberta pel formigó i l'asfalt que urbanitza els nostres carrers. 

Sense oblidar el paper també essencial  pel que fa al tema de l'aigua de "Lo Reguer Gran", "Lo Regueret" i el pantà de Corregó.

Capítol apart i amb especial atenció hauriem de dedicar-nos també a parlar del transcendental paper que ha jugat la dona pagesa i que encara juga no només en el manteniment de la família i de la casa, sinó sovint aportant la seva feina a les tasques del camp, com aquestes dones La Portella dels anys 50 del segle passat.

Hom sap que, a banda de l'aigua i del treball de les dones i dels homes, la transformació del paisatge i singularment la millora de les condicions del treball agrari i de la vida en general no hauria estat possible sense la mecanització que va començar als any 60 i que ha anat experimentant un in crescendo imparable... només ens cal veure dues coses: el nombre i la qualitat de la maquinaria agrícola que hi ha avui al nostre poble.

Però ja he dit que tot va començar quan homes com el de la foto que publico a continuació  per acabar aquest capítol, van arriscar-se a comprar els primers tractors amb el que anar al tros.

La Portella a mitjans del segle passat (2): la importància de les mules.

No descobreixo res si afirmo que la mula va ser un element fonamental en les tasques agrícoles des de la remota antiguitat (se'n han documentat ja a l'Egipte dels faraons), no en va encara avui aquí al poble es parla del motocultor com de la "mula mecànica".

Com és natural aquí a La Portella els nostres avis (i potser no tan avis) empraven les mules per a que fessin la feina bruta, és a dir, per emprar la força en les feines dures del camp.

En el llibre que ja vaig ressenyar a l'anterior entrada he trobar algunes fotos de pagesos de La Portella amb les seves mules, cavalls i ases.

L'era de batre fou un espai essencial en l'agricultura durant bona part del segle passat ( i abans, clar). L'era de batre és l'espài de terra aplanat i ferm damunt del qual hom posa els cereals o les llegums per a batre'ls i separar el gra de la palla. Les seves dimensions i les seves formes eren variables, encara que, com a minin, havien de tenir l'amplada suficient per a que un trill tirat per una mula pogués girar, donar voltes sobre la seva superfície durant hores, sense forçar massa les corbes per a que l'animal treballés còmodament.

La gent jove segurament només n'ha sentit parlar de les mules i probablement no n'han vist mai cap. 

Una mula és un animal híbrid (i estèril) producte del creuament d'un ase i d'una euga. Als ases i a les eugues destinats a la reproducció se'ls anomenava " de parada" com aquest ase de parada de La Portella de l'any 1958.

La mula també podia ser producte del creuament d'una somera (la femella del ruc) i d'un cavall de parada com aquest de La Portella

La Portella a mitjans dels segle passat (1)

Buscant informacions en un llibre (*) he trobat un seguit de fotos de La Portella i de la seva gent dels anys 40, 50 i 60 del segle passat. Amb la perspectiva dels anys sembla que faci una eternitat tot plegat: les cases, els carrers, les besties, el vestuari, etc... Com passa el temps!!! Com hem avançat (?) en tant poc temps!!!

Començo avui publicant-ne 4 en que podem veure distintes vistes del poble... de segur que hi haurà gent gran que encara les reconeixerà.

Si és així, agrairia que em fessin arribar la informació per anar bastint correctament el meu arxiu i poder algun dia fer una bona publicació sobre La Portella i la seva historia.

Aquesta vista de la plaça de l'església del 1945 es força diferent de com la podem veure avui. Hi ha cases que ja no hi son i la façana de l'església està força deteriorada.

Vista força reconeixible del nostre poble, tot i que l'arquitectura de les cases que encara "sobreviuen" ha estat força modificada.

Personalment no sé situar exactament aquest carrer. Agrairé informacions.

Acabo, per avui, amb aquesta imatge que ens presenta una casa amb els seus corrals situada en algun lloc indeterminat del poble. M'agradaria que si algú la pot identificar i situar m'ho fes saber.

(*) "Els canals de Pinyana i Fontanet" de Enrique Vicedo Rius i altres. Pagés editors, 2006.

Eleccions municipals 2019 a La Portella

La Portella és un poble petit on gairebé tothom es coneix o, si més no, tothom sap qui és qui. Això fa que també tot allò que passa sigui conegut per la majoria de la població. Però pel mateix motiu sovint tens més d’una versió dels mateixos fets... més d’una “veritat”. Ja se sap que la transmissió oral de la historia provoca aquest fenomen.

No descobreixo res si dic que avui hi ha al nostre poble més d’un tema al que podríem qualificar de candent. No me’n referiré, però, a cap en concret: no és la meva intenció afegir una altra veritat a la panòplia.

Tampoc descobreixo res si dic que alguns d’aquests temes candents esquitxen, segons quina sigui la veritat que et relaten,  l’actual alcalde. Potser és cert allò de que “cuando el rio suena, agua lleva” o potser ho és allò altre de “si la envidia fuese tiña, cuantos tiñososo habria”. No sé. Però em sorprèn que la veritat pugui ser tant polièdrica.

Hi ha moltes virtuts que hom espera veure reflectides en aquelles persones a les que han estriat per a que administrin el be comú, per a que vetllin pels interessos col·lectius, per a que “governin”, en definitiva, el seu poble. Però, entre totes, n’excel·leix una que ve a ser com la prova del cotó fluix de tota la resta: la transparència.

La Transparència, en política, és una qualitat de l’activitat pública que consisteix en l’obertura del sector públic a la divulgació de tota la informació referent a la seva gestió. Totes les institucions d’un Estat democràtic tenen l’obligació de donar compte a la ciutadania dels seus actes, especialment de l’origen i de la destinació dels recursos públics per tal de prevenir o de detectar i sancionar els casos d’incompetència o els de corrupció.

Només amb un govern transparent és possible que es generi una relació de confiança i de seguretat entre la ciutadania i entre aquesta i els governants. La llei 19/2012 regula tot allò referent a la transparència de la gestió pública, a l’accés a la informació pública i al bon govern.

En aquestes eleccions municipals que tenim a tocar, a La Portella hi ha dues llistes alternatives: una l’encapçalada per l’actual alcalde sobre la gestió del qual alguns vilatans fan recaure nombrosos queixes de manca de transparència i de dificultar l’accés a la informació pública. L’altra la basteix un ventall de persones prou conegudes i sobre les que no hi recau cap retret i a les que cal concedir, al menys, el benefici del dubte; l’encapçala la Núria. Seria ben estúpid que no digués ara i aquí que la Núria Garcés és la meva esposa. Però seria ben estúpid, també, que aquesta circumstància us dugués a llegir el que he escrit fins aquí de manera distinta.

Estriar entre aquestes dues llistes no és banal sinó ben transcendent: ens hi juguem el model de gestió municipal dels propers anys. Quan votem no estem apostant ni fent amics ni satisfent deutes: estem jugant-nos el futur; després no valdrà de res queixar-se. Si volem que la gestió municipal canviï, cal que optem pel canvi cada un de nosaltres. I el dia 26 en tenim una bona oportunitat.

La Portella opta majoritàriament per la independència

El passat 1 d'Octubre la gent de La Portella va votar majoritàriament per la Independència.

Si que és cert que varem votar en condicions extraordinàries; si voleu, fins i tot, irregulars... a causa no només de la pressió i la incertesa viscuda durant tot el dia sinó de les enormes dificultats prèvies al dia de la votació.

Potser encara no tothom sap que des de l'estiu a tots el pobles de Catalunya s'hi havia designat un Coordinador Electoral Municipal... i, com és natural, també La Portella tenia el seu CEM en permanent contacte amb l'alcalde. Durant el mes de setembre els CEM's de totes les comarques de Catalunya es van anar reunint, ben bé podem dir que clandestinament, amb el seu Coordinador Comarcal per tal d'anar perfilant tots els aspectes organitzatius i d'infrastructura del referèndum. El CEM de cada municipi va anar rebent amb total discreció la documentació, les paperetes, la urna... sense que ni en un sol cas la policia española n'ensumes ni una. Probablement aquesta frustració, aquesta vergonya va engrescar encara més els policies que van atonyinar conciutadans nostres de moltes poblacions, miserablement (i probablement també de manera delictiva: algun dia caldrà parlar d'això)

I així, el dia 1O, a les 8 en punt del matí, escoltats per una munió de portellanes i de portellans que s'havien congregat davant l'ajuntament per protegir la urna i poder exercir el seu sagrat dret al vot, La Portella va constituir, amb tots els ets i uts, la seva Mesa Electoral per al Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya 2017.

No sense ensurts pel sempre fallit avis de que venia la policia española (fins a a quatre vegades al llarg del dia la mesa es va endur, cames ajudeu-me, la urna i tota la documentació i la van amagar en una furgoneta preparada a tal efecte darrera de l'Ajuntament), no sense ensurts, doncs, va transcorre la jornada electoral només interrompuda festivament pel Dinar de Germanor multitudinari que varem celebrar a la plaça de davant l'Ajuntament.

Bé, a l'hora que la normativa indicava es va tancar la Mesa i, per precaució, els seus membres es van traslladar a un domicili particular per a realitzar el preceptiu recompte el resultat del qual es va detallar a l'Acta d'Escrutini que, juntament amb la resta de documentació requerida, el CEM va traslladar aquella nit a un lloc que només li va ser comunicat pocs minuts abans...

Adjunto l'Acta d'Escrutini la lectura de la qual ens indica això següent.

Nombre d'electors segons cens...............................  394

Nombre d'electors censats que han votat.................  264

Nombre d'electors no censats que han votat............    52

VOTS:

Si.............  297

No............   12

Nuls.........     3

Blancs......     4

Nota: Com que hi havia un cens electrònic únic per a tota Catalunya, era possible que qualsevol persona censada en qualsevol població pogués votar a qualsevol altra població... tot i que, durant tot el dia hi va haver atacs informàtics a la pàgina web d'aquest cens, el cert és que va funcionar suficientment tard o d'hora.

2a Nota: La participació de votants censats a La Portella va ser, doncs, del 67%, el que considerant la tipologia i estructura de la població portellana, és una alta participació.

3a Nota: No publico fotos de gent votant per raons obvies. No obstant, si voleu fer publica la vostra foto votant, feu-ma-la arribar i amb molt de gust la publicaré.

Dinar de germanor en el que les converses bullien i la indignació

 per l'actuació de la policia española es feu patent