Eleccions municipals 2019 a La Portella

La Portella és un poble petit on gairebé tothom es coneix o, si més no, tothom sap qui és qui. Això fa que també tot allò que passa sigui conegut per la majoria de la població. Però pel mateix motiu sovint tens més d’una versió dels mateixos fets... més d’una “veritat”. Ja se sap que la transmissió oral de la historia provoca aquest fenomen.

No descobreixo res si dic que avui hi ha al nostre poble més d’un tema al que podríem qualificar de candent. No me’n referiré, però, a cap en concret: no és la meva intenció afegir una altra veritat a la panòplia.

Tampoc descobreixo res si dic que alguns d’aquests temes candents esquitxen, segons quina sigui la veritat que et relaten,  l’actual alcalde. Potser és cert allò de que “cuando el rio suena, agua lleva” o potser ho és allò altre de “si la envidia fuese tiña, cuantos tiñososo habria”. No sé. Però em sorprèn que la veritat pugui ser tant polièdrica.

Hi ha moltes virtuts que hom espera veure reflectides en aquelles persones a les que han estriat per a que administrin el be comú, per a que vetllin pels interessos col·lectius, per a que “governin”, en definitiva, el seu poble. Però, entre totes, n’excel·leix una que ve a ser com la prova del cotó fluix de tota la resta: la transparència.

La Transparència, en política, és una qualitat de l’activitat pública que consisteix en l’obertura del sector públic a la divulgació de tota la informació referent a la seva gestió. Totes les institucions d’un Estat democràtic tenen l’obligació de donar compte a la ciutadania dels seus actes, especialment de l’origen i de la destinació dels recursos públics per tal de prevenir o de detectar i sancionar els casos d’incompetència o els de corrupció.

Només amb un govern transparent és possible que es generi una relació de confiança i de seguretat entre la ciutadania i entre aquesta i els governants. La llei 19/2012 regula tot allò referent a la transparència de la gestió pública, a l’accés a la informació pública i al bon govern.

En aquestes eleccions municipals que tenim a tocar, a La Portella hi ha dues llistes alternatives: una l’encapçalada per l’actual alcalde sobre la gestió del qual alguns vilatans fan recaure nombrosos queixes de manca de transparència i de dificultar l’accés a la informació pública. L’altra la basteix un ventall de persones prou conegudes i sobre les que no hi recau cap retret i a les que cal concedir, al menys, el benefici del dubte; l’encapçala la Núria. Seria ben estúpid que no digués ara i aquí que la Núria Garcés és la meva esposa. Però seria ben estúpid, també, que aquesta circumstància us dugués a llegir el que he escrit fins aquí de manera distinta.

Estriar entre aquestes dues llistes no és banal sinó ben transcendent: ens hi juguem el model de gestió municipal dels propers anys. Quan votem no estem apostant ni fent amics ni satisfent deutes: estem jugant-nos el futur; després no valdrà de res queixar-se. Si volem que la gestió municipal canviï, cal que optem pel canvi cada un de nosaltres. I el dia 26 en tenim una bona oportunitat.