La padrina ho es en la seva condició de presidenta de l'Associació de Dones i jo, tot i que en la documentació oficial se'm presenta com a president de la Associació d'Estudis Històrics de La Portella, el cert és que només en soc un membre de la dita associació i, en tot cas, l'honor que vaig rebre de ser el padrí dels gegants es deu a que, per encàrrec de l'alcalde i de la directora del Col·legi Públic vaig realitzar una tasca de recerca per tal de proposar uns quants noms de personatges històrics de La Portella per tal que el poble estries qui havien de ser els nostres "gegants".
Com a geganta no hi havia discussió ja que la priora Blanca de Villalonga és la única dona que vaig trobar amb un paper rellevant a la historia de La Portella. En efecte, les monges del convent de les hospitalàries de Alguaire ja eren d'antuvi les propietàries de les terres de La Portella (i de moltes altres dels voltants) però la jurisdicció pertanyia al rei i l'exercia el senyor d'Albesa que, segons les cròniques, era molt bel·licós, actuava amb prepotència i generava molts conflictes amb la gent de La Portella. L'any 1424 la priora del convent, una dona de la noblesa catalana, la dita Blanca de Villalonga va aconseguir que el rei Alfons el Magnànim li cedís la jurisdicció sobre el poble i el terme de La Portella. A l'obtenir del rei la jurisdicció de La Portella, la priora la concedí al poble de manera que els nostres avantpassats varen poder per fi resoldre els seus litigis per ells mateixos sense passar per Alguaire i, el que és més important, varen poder deslliurar-se dels conflictes jurisdiccionals que sovint els enfrontaven amb el bel·licós senyor d'Albesa.
Per a gegant, vaig proposar diverses persones, tot i que de cap d'elles en vaig aconseguir massa informació. El cert és que sobre la historia de La Portella no hi ha res escrit, cap estudi, cap llibre, escassíssimes referències arreu i summament difícils de trobar i validar... Tot i així en vaig proposar diversos noms: Bernat de La Portella, cavaller i famós heretge càtar; Domènec de La Portella, reconegut picapedrer a la ciutat de Lleida; Fra Pere de Corregó, provincial dels dominics a principis del segle XV; Arnau de Corregó a qui Ramón Berenguer IV li feu donació de diverses terres al terme i que era batlle de La Portella l'any 1418; Musa de la Portella, fidel batlle del rei Pere el Gran que el feu el seu "embaixador" a l'Aragó allà pels finals del segle XIII; un altre Bernat de La Portella, que enlloc d'heretge aquest fou abat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes del 1236 al 1238... I, finalment, l'estriat per la gent del poble, l'Arnau de La Portella que fou, juntament amb Pere de Bellvís, un dels primers repobladors de La Portella al voltants de l'any 1180, una vegada foragitats els àrabs i al que el compte Ermengol VIII d'Urgell li concedí honors per la seva vàlua i li dona certa autoritat en el seu nom sobre el terme de La Portella, figura no equivalent en tot a l'actual de l'alcalde però que d'alguna manera el podem considerar el primer batlle de La Portella.
 |
| els gegants a l'esglesia una vegada "bategats" |
 |
| Desfilada dels nostres gegants i dels vinguts d'altres pobles pels carrers de la vila |
 |
| al balcó de l'Ajuntament fent els parlaments |
 |
| un moment de la festa a la plaça, davant de l'Ajuntament |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada