El 21 de setembre de 2013 va ser un dia històric a La Portella. Un dia d'aquells que es recorden i que amb el temps passen a formar part de la memòria col.lectiva: "jo vaig estar a l'homenatge al doctor Gabriel" diran dintre de molts anys la canalla que hi va ser... i la figura d'en Gabriel s'engrandirà amb el temps... lluny d'esvair-se com s'esvaeix la de la resta de mortals.
La Núria, la Júlia i jo varem arribar a La Portella l'any 1993; per Tots Sants n'ha fet 21 anys exactament.
Veníem "fugint" de la vida urbana i ens varem assentar a la partida "Clotassos".
Com és natural una de les primeres persones a la que varem conèixer va ser al metge del poble: la canalla (la Júlia tenia aleshores 4 anys) sovint té petits problemes de salut. Nosaltres practicàvem la medicina natural i ens va semblar que li havíem de dir al metge ja que no pensàvem donar-li a la nena les medicines que ens receptés. En Gabriel ens va sorprendre amb la seva visió holística de la medicina i del ésser humà i, sense cap recança, ens deia què pensava i ens facilitava traslladar les seves receptes a les de medicina natural. Mai un gest estrany, mai cap desconsideració cap a la medicina alternativa a la seva, mai ens varem sentir estranys en la seva consulta.
Amb el temps, un dia per una cosa, l'altre perquè amb la Sabina ens aturàvem a parlar de la protecció dels animals, o perquè ens creuàvem sovint pel camí dels Clotassos per on sol passejar els gossos, ... amb el temps hem fet una bona amistat que ens ha dut a compartir sopars i trobades familiars.
Vull animar a tota la gent del poble a que em faci arribar experiències viscudes amb el Gabriel.
Jo les hi faré arribar i, si m'ho autoritza, les aniré publicant en aquest bloc. Me les podeu enviar com a comentari a qualsevol entrada d'aquest bloc, o me les podeu deixar a la bústia o me les podeu venir a explicar i les escriurem plegats...
Quan en tinguem un bon grapat, probablement podríem publicar-les en un llibre d'homenatge que serveixi com a exemple per a les noves generacions de metges i com a testimoni històric de la manera d'exercir la medicina que un dia, gracies a una persona extraordinària, va ser possible en un indret de les terres de Lleida. En qualsevol cas serà part de la petita historia del nostre poble.
L'homenatge al Gabriel va ser multitudinari (la cadira buida és la que ocupava jo)
Totes les associacions del poble van participar a l'homenatje. A la foto l'emotiu discurs de la representant de l'Associació de Dones (si m'envien el text el publicaré al bloc; crec que s'ho val)
Els petits, com és natural, tampoc varen ser aliens a l'homenatge.
L'alcalde ens va representar a tots i a totes i li va lliurar una placa commemorativa que miraré de poder publicar en aquest bloc.
I, en fi, la seva família; aquests éssers que tant estima i als que ha "birlat" moltes hores de companyia que ens ha "regalat" al altres, als seus veïns, als seus pacients, als seus amics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada