Qui va fundar La Portella?

Apunts divulgatius d’història de La Portella

Primer poblament de l’altiplà de La Portella (1)

  

El context històric: La Batalla d’Albesa de 1003.

L’11 d’agost de 1002 moria a Madinat al-Salim (Medinaceli), als 73 anys per causes naturals, Abu ʿAmir Muhammad ben Abi ʿAmir al-Maʿafirí, més conegut per Al-Manṣūr billah (المنصور بالله), el Victorios per Alá, (Almanzor).

Almanzor, que havia fruit d’un immens poder governant durant 24 anys a Al-Andalus com a hayib (primer ministre) del jove califa Hisham II que li havia delegat tots els poders, abans de morir va nomenar successor al seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar, fet que va generar una guerra interna entre aquest i els successor de Hisham II, el califa.

Almanzor havia estat una vertadera obsessió pel regnes cristians contra els que havia realitzat 56 ràtzies des de l’any 978 al 1002.

No es d’extranyar, doncs, que la Crònica Silense, quan parla de la seva mort, diu: “Pero, al fin, la divina piedad se compadeció de tanta ruina y permitió alzar cabeza a los cristianos, pues pasados doce años Almanzor fue muerto en la gran ciudad de Medinaceli, y el demonio que había habitado dentro de él en vida se lo llevó a los infiernos”.

A la mort d’Almanzor, el regents de Lleo van rebutjar continuar pagant el tribut a Còrdova. I el mateix van fer el compte de Barcelona i el compte de Castella. Aprofitant la flebesa musulmana els comptes catalans varen començar algunes incursions en territori fronterer.

ruines del castell d'Albesa

Una d’aquestes incursions catalanes en territori àrab  tingué la intenció de apoderar-se de l’estratègic castell d’Albesa. Impulsada pels comptes de Barcelona i d’Urgell,  fou una incursió frustrada ja que, després de la batalla que tingué lloc el 25 de febrer de 1003, el castell d’Albesa va continuar en poder musulmà.

La historiografia sobre aquesta batalla és força confusa. No obstant hi ha algunes dades sobre les que hi ha general consens.

La més rellevant és probablement la mort confirmada de Berenguer, Bisbe d’Elna, germà menor del cèlebre abat Oliva, que aleshores era monjo a Ripoll.

També es dona per certa la presencia de Berenguer, fill del compte Oliva Cabreta i la dels seus germans Guifré i Bernat Tallaferro, comptes de Cerdanya i de Besalú, respectivament. També hi devien participar els comptes de Pallars i està documentada la de Isarn, compte de Ribagorça, ja que la proximitat geogràfica gairebé els obligava a acudir en ajut dels comptes de Barcelona i Urgell en la seva atrevida ofensiva.

La batalla d’Albesa no fou, doncs, una simple topada entre forces locals com la lacònica historiografia cristiana sobre els fets sembla indicar. Probablement la manca d’informacions sobre aquesta batalla en la que hi van participar, com he dit, personatges tant rellevants com el Bisbe d’Elna, rau en que va esser una derrota cristiana en tota regla.

No sembla tant certa, d’altra banda, la captura de Ermengol I d’Urgell en aquesta batalla, sinó que més probablement, el compte d’Urgell va ser capturat durant l’estiu següent en alguna de les conteses mantingudes durant la ràtzia musulmana de represàlia a les incursions cristianes.

La ràtzia d’ Abd al-Malik al-Muzaffar (agost de 1003) va ser, doncs, una represàlia del fill d’Almanzor contra el comptat català a causa d’aquestes incursions en territori del califat protagonitzades pels comptes catalans a ran de la mort del cabdill àrab.

És en el context d’aquesta batalla d’Albesa que la historiografia oficial assenyala la ubicació d’un cap de pont a l’altiplà que avui ocupa La Portella.

Probablement les forces dels comptes catalans van establir a la plana de La Portella una fortificació provisional per tal d’assegurar el manteniment del castell d’Albesa si aconseguien conquerir-lo. L’altiplà de La Portella es troba a una altura de 264 metres i era poc accessible per la banda sud, rocosa i abrupta, el que el feia defensable de possibles atacs provinents dels musulmans establers a Lleida. Mentre que per la banda que dona al Noguera Ribagorzana és més accessible i cau en pocs centenars de metres fins als 213 que és el nivell al que discorre el riu en aquest indret i on devia haver el pont que el creuava i que obria el camí cap a Albesa (fig 1).

 Figura 1. Perfil geogràfic dels llocs de la Batalla d’Albesa

Probablement, doncs, podríem imputar als exercits catalans comandats pels comptes de Barcelona i d’Urgell la “fundació” del que més tard esdevindria La Portella.

 

Naturalment no es probable que, a l’arribada de l’exèrcit català, les terres dels voltants de La Portella estesin absolutament deshabitats ja que des de temps dels romans es tenen documentats assentaments de població en tota la zona del Segrià nord.

 

En la segona part d'aquest capítol (El context social: territori fronterer) podem intentar esbrinar quin tipus de gent hi podia haver a La Portella en aquelles dates. I, què hi feien?